Plantant Patates



Aquest any plantem patates sense cavar. Hem destapat la zona d'hort de primavera i estiu, les herbes han desaparegut per la manca de llum. Encara hi ha humitat de les pluges perquè la malla utilitzada era permeable i deixava passar la pluja.


He plantat a cada línia una varietat diferent: kennebek, red pontiac, cherie, spuntia, monalisa, i jaerla. Esperem que collim moltes patates per passar la propera temporada.


Cada línia té reg gota a gota per estalviar aigua i facilitar el manteniment.

Malva


Malva (Malva sylvestris)

Aquest descripció esta transcrita del llibre d’en Celdoni Fonoll ‘Herbes amigues’ publicat al febrer de 2009, pagina 182. On la descripció de les herbes per Ramon Pascual. Aplicacions i curiositats per Nuria Duran.

ETIMOLOGIA
Del llatí malva: malva i sylvestris: silvestre.

DESCRIPCIÓ
És una planta herbàcia de la família de les malvàcies, peluda, poc o molt llenyosa a la base, de tiges a vegades ajagudes i altres vegades erectes que podem atènyer fins a 1 m de llargada, Les fulles tenen forma palmada, de 2 a 10 cm, dividides en cinc lòbuls amb dents de forma arrodonida. Les flors de 2 a 3 cm, amb cinc pètals de color rosat viu amb venes de color més fosc, escotats, amb els estams reunits en un sol feix, soldats pels filaments. Els fruits són petits i rugosos, envoltats pel calze persistent i disposats en forma de roda. Floreix de març a octubre.

ECOLOGIA
Viu a terra baixa i a la muntanya mitjana en els marges dels camins, en els camps abandonats, en els jardins adobats i en els cementiris.

APLICACIONS I CURIOSITATS
L’expressió popular ‘fer malves’ referida algú que ja és mort i enterrat, prové del fet que les malves són plantes espontànies en molts cementiris.
Les fulles es poden fer servir com a verdura i per preparar la sopa Melokhia, típica d’Egipte.

Perera De Flor (Pyrus calleryana)



El Pyrus calleryana és un arbre caducifoli amb unes característiques ornamentals molt notables per utilitzar en jardineria. Una és la seva coloració blanca de les seves flors a la primavera, que el fa un arbre espectacular quan tot just comença la primavera i tan sols han florit les pruneres de flor (Prunus pissardii). I l'altre és la coloració de les fulles en tons vermellosos durant la tardor.

És de fàcil manteniment i s’adapta a la majoria de sols. Suporta la sequera de l’estiu i també els sòls humits a l’hivern. El fruit es apreciat per els ocells sense cap valor per el consum humà. Els ocells reparteixen les llavors a traves de les seves deposicions i pot arribar a ser invasiu en algunes zones, per la facilitat de naixença de les seves llavors.

Arbre de mida mitjana s’adapta a jardins com arbre d’ombra per la seva capçada oberta, compacta de fulles que proporcionen bona ombra. Pertany a la família de rosàcies i és originaria de la Xina i Vietnam. Es utilitzada com portaempelt per algunes varietats de pera com la Comice.

Dijous 12 o Dissabte 14: Taller de Com Plantar Patates sense Cavar, Construint el Sòl



En aquest taller aprendràs la tècnica de plantar patates sense cavar, veuràs que senzill és el cultiu de les patates. Tant si només vol fer un tast de patates noves, com si vols tenir una collita per tot l'any.

I com sempre podràs resoldre dubtes i endur-te els millors consells.

No t'ho perdis.

Pots venir a els esmorzars al jardí: Dijous o Dissabtes de 11:00 a 12:30 o els berenars al jardí: Dijous de 16:00 a 17:30.

Per més informació jardinsmasmaiensa@gmail.com

Per més cursos clica a Tallers o  Mas Maiensa, Calendari Tallers Primavera 2014.

Jardí-Hort per Plantes Remeires en Quadrat



Ara ja pots tenir les teves plantes remeieres i culinàries ben a prop teu. Només et cal un metro quadrat, amb un hort, jardí o patí i fins i tot en una terrassa. Amb un hort elevat o amb un hort-jardí quadrat. En poc menys de 2 hores, ja podràs gaudir d’aquelles olors que perfumen el teu voltant, aquelles fulles que necessites per a la teva pizza i fins i tot aquella planta per els teus preparats remeiers o infusions.

S’acosta la primavera i ara és el millor moment, molts de racons poden ser un gran jardí remeier. Enfundat els guants de jardí, agafa la paleta que tens al armari i aquest dissabte una mica de jardineria i diumenge a gaudir de les bones olors.

Pots plantar-hi: sàlvia, romaní, farigola, camamil·la, orenga, alfàbrega, sajolida, marduix, valeriana i milfulles, tot en un metro quadrat. T’atreveixes ?.

Sembra de llavors de Primavera (Març-Abril)



Març i Abril són dos bons mesos per començar la sembra de les llavors per obtenir flor durant l’estiu amb plantes anuals o bé bianuals. També és bona epoca per començar a sembrar les plantes de horta de recol•lecció estiuenca.

Depenen a cada zona, de la data que marca el final del període de glaçades, podrem sembrar amb dies o setmanes de diferencia. Si no volem esperar aquesta data caldrà fer sembra protegida en llavoners o hivernacles de les llavors que es poden plantar directament a plena terra si ha passat la data que marca el període lliure de glaçades.

JARDÍ(Sembra directa):
 Alhelí (Cherianthus Cherii)
Pèsol d’olor (Lathyrus odoratus)
Aliso (Lobularia maritima)
Boixac (Calendula officinallis)
Conillets (Antirrhinum majus)
Blauets, Clavell blau (Centaurea cyanus)
Clavell moro (Tagetes L.)
Rosa mística (Zinnia elegans)
Caputxina (Tropaeolum minus)
Alfàbrega (Ocimum basilicum)
Anet (Anethum graveolens)
Cebollì (Aliium schoenoprasum)
Farigola (Thymus vulgaris)

HORT (Sembra directa): 
Espàrrecs (Asparagus officinalis) 
Pastanagues (Daucus carota)
Api (Apium graveolens)
Cols (Brassica olereaca)
Maduixes (Fragaria sp.)
Coliflors (Brassica oleracea)
Enciams (Lactuca sativa)
All (Allium sativum)
Escarxofa (Cynara scolymus L.)
Cebes (Allium cepa)
Julivert (Petroselinum crispum)
Porro (Allium porum)
Tomacat (Solanum lycopersicum L.)
Carbassa (Cucurbita sp)
Albergínia (Solanum melongena L)
Remolatxa (Beta vulgaris L)
Rabes (Raphanus sativus)

Nota:En aquests apunts utilitzaré un nom comú i un nom botànic segons la terminologia científica de classificació de les plantes. Us aconsello que utilitzeu el termcat.cat, per més noms i informació terminològica.

Feines de Març


Narcisos en flor

Aquest mes de març acabarem de preparar les parcel·les del hort per plantar les patates a partir del 19 de març i altres conreus d’arrel o bulb com cebes, alls, pastanagues, remolatxa. Per això, afegirem matèria orgànica compostada.

Recollirem bròquils, coliflors, espinacs i escaroles. Si disposem d’un lloc protegit podrem començar a sembrar llavors de pebrots, tomaqueres, carbassons, cacauets i altres plantes d’estiu. També podem plantar espàrrecs i carxoferes.

Al jardí podem continuar plantant arbres i arbustos i també llavors de plantes aromàtiques com l’aufabrega, julivert, i plantes de flor com son cosmos, zinnies, petúnies, plantes de bulb com gladiols, liliums, peonies, amarylis i dahlies.

Les plantes de flor primerenca com els narcisos, la forsitia, els gessamins i com no les magnòlies de flor estant en el seu màxim de floració, si teniu un jardí de floracions escalonades a partir d’aquest moment sempre tindreu flors que alegraren el paisatge i atrauran insectes beneficials. Més a més, si us agraden l’art floral tindreu material per als vostres rams i centres.

10 idees per l'hort i maximitzar les collites



1. Planificar els bancals i la rotació: Planta les hortalisses que més t’agraden, són més valuoses per a tu o varietats particulars. Planta el que necessites per estalviar-te feina i recursos.

2. Planta aviat i allargat tot el que puguis a la temporada, tindràs la collita escalonada i més llarga.

3. Utilitza plantes amigues, perennes, aromàtiques i de temporada per atraure insectes beneficials i mantenir més biodiversitat que t’ajudarà a mantenir un estat saludable i afavorirà la pol·linització i obtindràs més fruits.

4.Prova alguna varietat nova cada any, si pots d’àmbit local per mantenir la diversitat de plantes cultivades que s’adaptaran millor a la teva zona geogràfica.

5.Utilitza l’espai més eficientment en blocs o cultius alternats que es complementin, utilitza varietats que rebroten com l’enciam fulla de roure.

6. Fes la collita en el bon moment quan els fruits estan madurs i sovint. Congela el que no et calgui consumir ja com pèsols i bajoques.

7. Recull la teva llavor, deixar florir alguna de les diferents hortalisses, et meravellaràs i podràs tenir llavor pròpia.

8.Utilitza el teu compost per fertilitzar el sòl, treu sovint les herbes que competeixen per els nutrients i les hortalisses podran tenir més recursos disponibles.

9. Utilitza mètodes naturals per controlar les malalties i plagues de les plantes, preparant infusions de herbes protectores com la infusió d’ortiga, oli d’all, planta ‘plantes companyes’, regar amb maceració de compost per fongs.

10.Utilitza encoixinat de palla per mantenir l’ humitat al sòl, prevenir les herbes i aportar matèria orgànica al sòl. I aprofitaràs millor l’ aigua de regar, sempre que puguis rega gota a gota.

Flors de Març, avui les darreres, demà les primeres


Avui són les darreres flors del hivern, demà les primeres de la primavera. Allò de la relativitat de les coses, on hi intervé el temps. Per mi, són flors de hivern, per altres de primavera. Depen del color del dia, si és lluminos per el radiant sol o és fred per els dies nuvolats.

Xarxa de Parcs Naturals



La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona compta amb 12 espais naturals a la provincia de Barcelona d'alt valor ecològic, cultural, arqueològic, agricola i paisatgístic.
Aquest 12 espais són: Parc del Castell de Montesquiu, Parc Natural del Montseny, Espai Natural de les Guilleries-Savassona, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Parc del Montnegre i del Corredor, Parc de la Serralada Litoral, Parc de la Serralada de Marina, Parc de Collserola, Parc Agrari del Baix Llobregat, Parc del Garraf, Parc d'Olèrdola i el Parc del Foix.

Aquest conjunt de parcs ocupen 100.632 hectàrees d'espais naturals protegits, intervenen els ajuntaments i la Diputació de Barcelona amb la seva gestió. El que ocupa més espai és el Parc Natural del Montseny.

Els parcs naturals es planifiquen i gestionen d'acord amb els plans especials, que s'han elaborat amb la implicació dels municipis del seu àmbit territorial i protegeixen els valors del entorn natural i cultural apostant per un equilibri sostenible en la preservació dels parcs i el desenvolupament econòmic de la població.

Cada parc té centres d'informació i documentació. On podreu trobar informació d'itineraris, museus i exposicions, equipaments pedagògics, publicacions i allotjaments. També podeu consultar l'agenda de cursos i tallers. Per més informació: www. diba.es/parcsn

Espinacs


Planta d’espinacs (Spinacia olereacea).

L’espinac pertany a la família de les quenopodiàcies com la bleda i remolatxa. És una planta dioica, tenim plantes amb flor masculina i plantes amb flor femenina que donaran la llavor.

A l’espinac li agraden un sol ben drenat, però un clima humit i créixer a semi-ombra, per tant creix bé sota de plantes més altes. Pot suportar petites glaçades per això la plantarem a finals d’estiu per collir-la a la tardor o la plantarem al febrer per collir a la primavera. Si afegim compost abans de sembrar no caldrà més fertilitzant encara que és una planta exigent amb els nutrients. Sembrarem normalment directament al sol en línies separades 30 cm. i entre plantes 10-15 cm.

Les plantes companyes són els raves, que despisten els minadors de fulles i també flors com alyssum,
L’espinac és consumeix en verd, i té gran quantitat de vitamines i antioxidants, ajuda a controlar el colesterol i aporta calci pels ossos.

Amarilis (Hippeastrum sp)



Foto: Hippeastrum - Amarilis by Pilar Azaña
flickriver.com

L’Amarilis és una planta de bulb tunicat, molt coneguda per les seves grans flors de colors rosats i ataronjats amb franges més clares o fosques. Els seu nom botànic, Hippeastrum vittatum, te arrels gregues de hippeus que vol dir genet i astrum que significa estrella, podríem dir l’estrella del cavaller.

El seu origen és d’Amèrica del Centre i del Sud, la trobem des de Argentina a Mèxic. Moltes vegades es confonen les especies de Hippeastrum vittatum amb les d’ Amaryllis belladona que provenen de Sud-àfrica, fins al 1987 no es van classificar com especies diferents, totes dues pertanyen ala família de les amaril·lidàcies. Però continuem dient-li amarilis com nom quotidià a les diferents varietats i híbrids que podem trobar de Hippeastrum hibridum al mercat. Altre diferencia important és que l’Amaryllis belladona és tòxica per la gran quantitat d’alcaloides dels seus teixits i no es recomana en espais infantils, per el contrari no he trobat cap referència sobre el Hippeastrum, però recordeu que no es deu ingerir plantes de jardí si no és coneixen a fons.

La podem reproduir a traves dels bulbs que es venen segons el calibre, també podem dividir-los en 4 parts o separar els bulbils laterals. Podem sembrar les llavors per el sistema de flotació. Tanmateix els bulbs es poden plantar directament al jardí o en testos. Si les plantem directament al sol, la floració serà més tardana i de octubre a març restaran en repòs. Els hiverns molt freds cal protegir-les amb encoixinaments com palla o malla tèrmica. Cal desenterrar-les i dividir-les, cada 4 o 6 anys, infreqüentment. Si les planteu en testos, utilitzeu-los no gaire més grossos que el bulb i replanteu-lo cada 3 o 4 anys. Si les teniu al interior, començaran el seu cicle molt abans al febrer ja surten les flors i s’estiren les tijes de les flors.

Cal regar durant el període vegetatiu, no cal durant el temps de repòs i és interessant mantenir un sol amb molta matèria orgànica per obtenir una bona floració.

Com la majoria de plantes de bulb són fàcils de cultivar i les floracions són de gran color i bellesa, encara que el preu és més elevat que les plantes que reproduïm per llavor.

Que és un Oleat?



Preparació d'oli de cop.Els oleats són maceracions de plantes per obtenir un oli amb les propietats de la planta remeiera que utilitzem. Es poden fer servir les flors, les llavors, els fruits, les fulles o les arrels de les plantes.

Per la maceració, en la majoria d’oleats s’utilitza el procediment de ‘a sol i serena’ vol dir 40 dies al exterior, en un pot de vidre tancat i cal remenar-ho cada dia un cop.

Per fer un oleat podem fer servir qualsevol oli vegetal, els que més s’utilitzen són el d’oliva, gira-sol o ametlles. Però es poden fer servir el d’argan, de sèsam o altres. A millor qualitat de l'oli emprat millor serà el producte final.

Aquí teniu com preparar un Oleat de Calèndula.


Ingredients: Oli vegetal: oliva, gira-sol o ametlles. Flors de calèndula officinalis: poden ser fresques o seques. Pot de vidre: per macerar. Pot de vidre fosc: per desprès de la maceració per guardar l’oli.

Preparació: Cal posar les flors en un pot de vidre i afegir l’oli vegetal triat. Col·locar-lo a sol i serena durant 40 dies, remenar-lo cada dia. Al final de la maceració colar-lo i posar-lo en un pot de vidre fosc i guardar-lo en un lloc fresc i sec. Es pot utilitzar durant un any.

Propietats: Antiinflamatori, antisèptic, fungicida i hidratant.

Usos: Només per ús extern, és un remei molt bo per tractar problemes de la pell quan hi ha picor i irritació com per exemple la pell atòpica, els escaldats i les irritacions provocades pel sol, picades d’insectes, varius i per hidratar la pell.

Preparant els parterres



Fa tres dies vaig cavar les herbes. Ara hi he afegit fems de xais fermentats, 1 carreto per 6 m2 aproximadament.


Desprès els he repartit amb el rascle per tota la superfície barrejant-los amb el sòl.


A continuació hi he afegit compost, 2 carretons per els 6 m2 que fa el bancal i l’aportació a cobert amb uns 3 cm de gruix.


El compost l’he fet principalment d’herbes i restes de cuina. Com podeu veure a la foto.

Cavant herbes



Avui ha tocat cavar herbes dels bancals que cal plantar. Per falta de planificació i no tapar els bancals les herbes s’han buscat la vida i han envaït el meus bancals i ara cal plantar-los i per tant ha calgut cavar les herbes. 


El carretó de herbes cavades per les gallines i retornarà d’aquí a dos setmanes al hort en forma de fems.

Restaurant les parcel·les de l'hort a tot gas



Ja tinc les piles posades i el hort comença arrencar, al hort de bancals a calgut restaurar les parcel·les de dalt perquè part de les fustes ja s’han tornat matèria orgànica i cal canviar-les, unes tornen a ser de l’aclarida d’arbres. Principalment, Robinia pseudoacacia o falsa acacia i de Cupressocyparis leylandii o Xiprer de Leyland. Altres són fetes amb testos reciclats que una amiga no els feia servir i me’ls va regalar. Desprès de no tenir cap utilitat, he pensat que podrien servir per fer un bancal i encara que no lliga amb la resta quan creixen les verdures els taparan i quedaran dissimulats, l’important és la funció que fan de subjectar el sòl del bancal.


Estic contenta de la restauració dels bancals, ja en tinc de plantats amb cebes, enciams, bròquils i cols. Un de nou amb bledes, a l’altre plantaré pèsols i a l’altre arrels: pastanagues, alls i raves.

L'hort, Posar-se les piles!



El meu hort ha estat hivernant, algunes parcel·les estan preparades per plantar, una d’elles té les cebes, enciams, cols i bròquils tapats amb malla blanca protectora del fred. De l’experiència dels darrers anys el desembre i gener no remeno gairebé res, només faig aportacions de matèria orgànica en forma de palla i restes vegetals.


Cobreixo amb malles antigerminats que són poroses i deixen passar la pluja, per evitar la invasió de les males herbes.


Però ara el febrer els dies s’allarguen i els brots de moltes plantes comencen a inflar-se, preludi de la primavera. El hivern ha sigut variat amb dies molt freds, però molts de càlids. Al gener sempre faig una primera plantada, si falla encara tinc el febrer per recuperar-me de les glaçades.

Ara cal posar-se les piles, plantar pèsols i faves, també els alls. De moment ja he retallat la tanca de piracanta o crataegus que protegeix l’hort dels senglars, que han d’anar a fer la volta i passar pel camp o el bosc. Ja en après el camí. A la banda de la dreta la tanca esta composada d’arbusts: gessamí, eleagnus, feijoa, rosers, fotinia i marfull entre altres. Aquí, hi troben refugi i fruits durant tot l’any els ocells que mantenen les larves de molts insectes a ratlla. Només els hi cal una retallada, poca feina.

Els camins entre parcel·les els mantinc amb herba tallada, ara ben verda. Hi tinc 5 parcel.les: La primera és d’uns 20 m2 i esta dedicada a les maduixes, la segona de 30 m2, hi tinc espàrrecs, safrà, carxofes i amaril·lis, la tercera, quarta i cinquena cadascuna de 30m2 són les que segueixen els principis de horta natural amb la rotació de conreus, el sistema de no cavar i les malles per controlar les males herbes. Per mantenir el ecosistema viu i en equilibri no aplico productes fitosanitaris externs, nomes infusions del meu compost o d’altres plantes que estan al meu hort. Planto variat i utilitzo els consells de la Sally J. Cunnighamde plantes amigues per mantenir els insectes al seu nivell òptim. A vegades, cal recollir-los, com passa també amb els cargols.

Doncs, ja sabeu és hora de treure els guants, la pala i les tisores per preparar-nos per la primavera.

Dijous 12 o Dissabre 14 de febrer: Taller del Ús Cosmètic i Remeier dels Oleats i Esperits



Aquest Dijous i Dissabte comencen els tallers de primavera als Jardins de Mas Maiensa. Ja pots reservar la teva plaça.

Comencem aprenent a fer oleats de diferents plantes i tintures o esperits de vi per la teva farmaciola natural. I per quins usos es fan servir.

Els esmorzars al jardí: Dijous o Dissabtes de 11:00 a 12:30
Els berenars al jardí: Dijous de 16:00 a 17:30

Preu: 10 € per sessions. 12 € per dos sessions.

Pots apuntar-te: Places limitades.

Compostatge Casolà, del Femer al Compostador



El compost és el producte de la fermentació i descomposició de les restes orgàniques. Des de fa cents d'anys, que a pagès es ve fent el femer, El femer si llençaven les deixalles orgàniques de la casa i s'hi barrejaven els fems tot formant una pila al aire lliure, quan era prou gran es deixava descansar fins la propera temporada entre 4 i 6 mesos i se'n començava una altre. En els darrers anys, les cases que disposen d'espai a l'aire lliure han començat a aprofitar les restes orgàniques de la cuina i amb uns contenidors adequats, els compostadors, fan compost.

El compostador ens permet tenir recollit el lloc, els animalons no hi furguen i les olors estan més controlades que a la pila o femer. Per cada volum de deixalles orgàniques humides cal afegir una de deixalles seques com fulles, paper o cartró triturat, palla o herba seca entre altres.

El compostatge casolà és el procès de descomposició del residus orgànics de la cuina, del jardí i l'hort amb la seva transformació per l'acció dels microorganismes, que creixen per l'augment de la temperatura, el que col.loquialment diem 'bullit', al final del procés, obtenim una matèria orgànica semblant a la terra de bosc amb la seva olor característica.

Aquest senzill procés que dura uns 5-6 mesos depenen de la humitat i l'oxigen, el podem accelerar remenant-lo o girant-lo i regant-lo, quant més sovint ho fem més ràpid obtindrem el compost. Si el remenem cada dia amb 15 dies. Si el remenen un cop a la setmana amb 1 mes. Si el remenem un cop al mes amb 3 mesos.

El compost és el millor adob que es pot afegir al sòl, té nutrients, microorganismes beneficials, ajuda a retenir la humitat, és un condicionador del sòl. Més a més, aprofitem els residus orgànics que si no anirien a la deixalleria o l'abocador amb una carrega d'energia i volum que estalviem i així afavorim el medi ambient.

Aquí us deixo una llista dels residus que podeu llençar al compostador: restes de verdura i fruita, closques d'ou i marisc, pellofes de fruita seca, restes de pa, menjar en mal estat, marro del cafè o d'infusions, taps de suro, paper de cuina o tovallons de paper, fullaraca, poda o gespa tallada, serradures, llumins, cendres ben apagades i altres. Eviteu les restes de carn i peix. i excrements d'animals domèstics com gossos i gats. Podeu posar-hi excrements de herbívors
o aus.

Males herbes: Control pel mètode del Dr. Lee Reich



Les males herbes son aquelles plantes que creixen allà on no volem. Normalment es desenvolupen amb força perquè troben nutrients, llum i espai sense problemes. Ens compliquen el manteniment de les noves plantacions fins que les plantes triades per el nostre jardí arriben a la seva edat adulta.

El mètode més recomanable és el del Dr. Lee Reich descrit al seu llibre ‘Weedless Gardening’ (Jardineria sense herbes). Un sistema molt senzill, només cal tallar les males herbes arran de terra, cobrir-les amb paper de diari, paper d’embalatge, o malles antiherbes (depèn del cost que vulgueu fer).




Desprès cal regar la coberta de paper de diari o cartró perquè s'adhereixin al sol, no cal en les malles antigerminants.




Finalment, aplicar matèria orgànica com compost, palla, fulles de pi i altres o bé matèria inorgànica com pedretes, o terres de colors.



Utilitats
Aquest sistema que treballa el sol des de dalt afegint matèria orgànica, es útil en l’hort, en parterres i rocalles, també al voltant dels arbustos i arbres. Aporta nutrients a les plantes, protegeix el sol de l’erosió, elimina el treball de cavar i redueix el consum d’aigua.

AGENDA TALLERS PRIMAVERA 2015



Els esmorzars al jardí: Dijous o Dissabtes de 11:00 a 12:30
Els berenars al jardí: Dijous de 16:00 a 17:30

Preu: 10 € per sessions. 12 € per dos sessions.

FEBRER
Dijous 12 o Dissabte 14: Ús Cosmètic I Remeier dels Oleats I Esperits. Com Preparar-los per la Farmaciola Natural. (materials 1€)

Dijous 26 o Dissabte 28: Aprendre a Empeltar i Esqueixos d’Hivern.



MARÇ
Dijous 12 o Dissabte 14: Com Plantar Patates sense Cavar, Construint el Sòl.

Dijous 19 o Dissabte 21: Els Avantatges de la Cosmètica Natural. Com Preparar una Crema o Pomada a partir d’un Oleat. (materials 2€)

Dijous 26 o Dissabte 28: El Èxit del teu Hort un bon Planter. Aprendre a fer un Llavorer I Esqueixos de Primavera.



ABRIL
Dijous 9 o Dissabte 11: El Roser i el Compost dos Amics al Jardí.

Dissabte 18: Tenyir la Llana de forma Natural amb Plantes a càrrec de Montse Cufí. (Taller de 2 hores. Preu taller i materials 20 €).

Dijous 23 o Dissabte 25: Preparació Crema Facial a base de Roses. (materials 2€)



MAIG
Dijous 14 o Dissabte 16: Com tenir un Hort Natural i Ecològic al teu Jardí. L’Hort Quadrat.

Dijous 28 o Dissabte 30: Com tenir Cura del teu Jardí i Hort amb Tractaments Naturals i Plantes Companyes.



JUNY
Dissabte 6, de les 10:30 a 12:00. Passejada pels Jardins de Mas Maiensa, coneixement de plantes remeieres cultivades i algunes de creixement espontani.
(Jornada Gratuïta: Remeiers i Remeieres, cal inscriure’s,).

Dissabte 20, a les 18:00. Trobada per Celebrar el Solstici d’Estiu recollint plantes remeieres. (Jornada Gratuïta: Remeiers i Remeieres, cal inscriure’s).

Els Jardins de Mas Maiensa.
www.masmaiensa.com

Pots apuntar-te: Places limitades.
Per correu: jardinsmasmaiensa@gmail.com

Fangar


Parcel·la en preparació. Distingim 4 zones: 1. sol fangat, 2. sol amb compost 3.sol amb restes de gespa i 4. sol amb restes de gespa cobert amb malla antigerminant.

Fangar és un mètode tradicional i potser la tècnica mecànica més antiga per treballar el sol. Permet incorporar de entre 3 a 10 cm el compost o matèria orgànica dins del sol, facilita l’airejament del sol i és molt respectuós amb l’estructura del sol, pel fet de treballar només els primers cm del terra i no rotar-lo com el motocultor.

Fangar es considerada una feina feixuga, però tot depèn de la quantitat de matèria orgànica en el nostre sol. Quanta més matèria tingui la nostra terra més fàcil serà fangar.

Per que el fangar sigui una delícia i una forma d’exercici físic cal preparar bé el terreny o parcel·la a fangar. Per això una tècnica molt fàcil és la següent: primer cal aportar compost o fems compostat cobrir amb restes de gespa o palla (zona 3 de la foto); segon cal tapar amb malla antigerminant ( zona 4 de la foto); tercer cal destapar desprès de 3 o 4 setmanes i ens trobarem amb una superfície com a la zona 2 de la foto; finalment si fangeu el sol us quedarà com a la zona 1 de la foto.

Per fangar només cal clavar la fanga o forca al sol, tirar el mànec endarrera i girar la terra. Així successivament fins que tota la parcel·la estigui fangada, si el sol estat ben preparat amb 15 minuts podeu fangar 15 m2.

Com a eines només us calen una fanga o una forca.
A l’esquerra una fanga, a la dreta una forca.

Un cop el sol s’ha airejat podem passar el rascle i plantar, en la següent foto podeu veure els resultats.

Plantant bulbs



Avui, plantarem un bulbs de jacint i safrà en jardineres de terrissa, però podeu utilitzar-les de altres materials o pots reciclats fent-los forats a la base. Els bulbs estan una mica brotats havien quedat al fons d’una caixa desendreçats però sembla que volen viure, per tant cal plantar-los. Al següent vídeo us explico com fer-ho.

Forsithia Impactant



La forsythia és un arbust de jardí que brilla per la seva floració groga a finals d’hivern principis de primavera. Com la majoria de plantes que floreixen a principis de primavera cal esperar a que acabin per podar-les, per poder lluïr la floració tant exuberant que dona gran color al paisatge. Un cop la floració ha passat és una planta que no destaca especialment.

El seu nom botànic és Forsythia x intermedia i pertany a la família de les Oleaceae, el seu origen és un híbrid entre dos varietats d’origen asiàtic la F. suspensa i la F. viridissima que es va descobrir als Göttingen Botanic Gardens per H. Zabel in 1878 .

Són plantes de fulla caduca, amb flors grogues i fulles verd clar ovalades i dentades. El seu port és obert i vertical poden arribar fins els 3 o 4 mts però podem controlar el seu port mitjançant la poda.

Molt interessant en agrupacions arbustives per el color de la seva floració i per ser de floració intensa i molt primerenca. S’adapta a diversos tipus de sòl i és resistent a la sequera, cal regar moderadament. Molt recomanable per el jardí i de fàcil cultiu. Es reprodueix per esqueixos de fusta verda desprès de la floració. No presenta problemes fitosanitaris si plantem en una zona solejada i no reguem amb excés.

Llet de Gallina (Ornithogallum Umbellatum)



Fa temps que la tinc al jardí, la vaig dur d'uns camps veïns on hi havia una plantació de noguers, en veure que anaven arrancar-los després d'uns anys d'abandonament em vaig decidir a trasplantar-ne unes quantes al meu jardí, per por de que desapareguessin, la veritat que allà on les vaig recollir ja no en surten. Encara que només estic a uns 500 m. al meu jardí no en creixien.

Vaig tenir èxit i ara cada any en surten i es van reproduint més i més, però no sabia com se deien. Ahir vaig decidir a saber que eren perquè a ningú que els hi he mostrat les coneixia. Doncs, recerca a Internet buscant imatges les vaig trobar gràcies al bloc Cuaderno de Campo de la Sierra Norte de Sevilla J.A.Silva i a partir de conèixer el seu nom tot ha sigut ja molt senzill.

Aquesta planta és un bulb de la família de les liliàcies Coneguda al segle I per Dioscorides i Plinio. Forma part d'un gènere de més de 100 espècies. El seu bulb és pot menjar cru o cuinat. Li agraden zones humides durant tardor i primavera. Les fulles fines d'un pam o dos amb una ratlla en mig apareixen a finals d'hivern, un cop han florit desapareixen fins a finals del mes de febrer o principis de març. Espero que us agradi, algunes espècies germanes es comercialitzen com a flor tallada.

Sembra de llavors al Febrer


Sembra de pèsols a solcs i linees.

Per aquest mes de febrer podeu sembrar directament al terra o en capses de llavors protegides a un hivernacle.

JARDÍ (Sembra protegida): 
Begònia (Begonia semperflorens)
Canna (Canna indica)
Coleo (Coleus blumei)
Arracades de la reina (Fuchsia L.)
Glóxinia (Gloxinia especiosa)
Petúnia (Petunia Juss)
Primavera, cucut (Primula elatior)

JARDÍ(Sembra directa): 
Alhelí (Cherianthus Cherii)
Pèsol d’olor (Lathyrus odoratus)
Pensaments (Viola tricolor)
Botonets (Bellis perennis)

HORT (Sembra protegida): 
Espàrrecs (Asparagus officinalis)
Api (Apium graveolens)
Cols (Brassica olereaca)
Maduixes (Fragaria sp.)
Coliflors (Brassica oleracea)
Enciams (Lactuca sativa)
Escaroles (Phalaris canariensis L)
Pastanagues (Daucus carota)

HORT (Sembra directa): 
All (Allium sativum)
Escarxofa (Cynara scolymus L.)
Cebes (Allium cepa)
Fabes (Vicia faba)
Pastanagues (Daucus carota)
Julivert (Petroselinum crispum)
Porro (Allium porrum)
Pèsols (Pysum sativum)

Nota:En aquests apunts utilitzaré un nom comú i un nom botànic segons la terminologia científica de classificació de les plantes. Us aconsello que utilitzeu el termcat.cat, per més noms i informació terminològica. 

Feines de Febrer


Faves en primer pla i Pèsols en segon pla.

Aquest mes de febrer acabarem de podar rosers, fruiters, hortènsies i totes les plantes de fulla caduca que floriran al estiu com les Lagerstroemies. També podem plantar arbres i arbustos de fulla caduca. Podem començar a sembrar en llavoners flors per la primavera com les petúnies i calendules. També preparar el sol per plantar bulbs de primavera durant el més de marc.

Continuem sembrant pèsols i també enciam, raves, remolatxa, naps, chirivies, apis i fabes. Podem plantar en llavoner els pèsols i altres llavors si el sol és encara molt humit i cal preparar les parades per les patates i les plantes de primavera aportant matèria orgànica al sol, podem aportar compost o cobrir amb piles semi-compostades per repartir més endavant, també fems ben compostats ens poden ser útils. Serviran com a refugis per escarabats i altres animalons beneficials que hivernen a sota dels encoixinaments.

Posar a punt les eines com les maquines segadores, per començar a segar prats i gespes, també cal esmolar i reparar les eines de podar abans de desar-les per la propera temporada.

Orquidea de prat (Separias lingua i Separias parviflora)



Les orquídies de prat creixen a zones herbades i camps. Encara que la seva floració no és de color intens alegren els prats i les vores del bosc.

A la imatge veieu la Separias lingua que té el pètal en forma de llengua, també hi han algunes parviflora que són més espigades. Normalment s' hibriden sovint.

És una especies d'orquídia nativa de la zona mediterrània es troba des de Grècia fins la Península ibèrica. Pertany a la família de orquidaceae. El seu nom és d'origen grec encara que es refereix el deu egipci Sirapis.

No és una especie que tingui problemes de conservació, encara que a les Illes Balears esta protegida.

Parc del Montnegre i el Corredor

















El Parc del Montnegre i el Corredor esta gestionat per la Xarxa de Parcs Naturals i esta emparat legalment per un pla especial de protecció del medi físic i del paisatge que es va aprovar el 20 de juliol del 1989.

Ocupa 15.000 ha. al voltant del dos massissos que l'anomenen, situat a la Serralada Litoral entre les comarques del Maresme i el Vallès Oriental.

Si hi poden fer moltes excursions per a totes les edats degut al seu relleu suau són caminades de poca dificultat, hi trobem dos senders de gran recorregut que travessen el parc el GR-5 i el GR-92, que estan molt ben senyalitzats. S'hi troben una xarxa de serveis per les activitats de lleure molt amplia i amb equipaments de tota mena des de restaurants a allotjaments de públics i privats.

S'hi troben un gran quantitat de patrimoni arquitectònic des de restes arqueològiques neolítiques com el Dolmen de la Pedra Gentil, fins a restes iberes i medievals. Fins i tot les restes d'un aqüeducte romà a la vora de Pineda de Mar.

Respecte al medi físic esta format per sòl granit que per l'erosió dona lloc al sauló. En algunes zones les roques formen gran boles de pedra anomenat caos de boles. El Montnegre te un relleu més abrupte i el Corredor més suau. El clima és principalment mediterrani, més suau a la vessant que mira mar que l'interior que mira al Montseny.

La vegetació és bàsicament de suredes, alzinars i pinedes de pi pinyer. Encara que a les zones més humides i trobem rouredes, vernedes i castanyeredes molt tocades pel xancre. Algun faig i algun bedoll. Moltes terres de conreu estan abandonades i creixent brolles i garrigues.

La Fauna es abundant tant mamífers, com aus. Hi trobem genetes, esquirols, guilles, serps blanques i aligot, aliga marcenca, picot verd, i molt d'altres.

Si teniu temps aprofiteu per fer-hi una excursió sempre val la pena.

Parc del Montnegre i el Corredor (Video)



Aquí us deixo un video de la Xarxa de Parcs Naturals del Parc dels boscos del Montnegre i el Corredor. Espero que us agradi.

Lliri (Lilium sp)



El Lliri o Marcòlic és una planta de bulb, de classe esquamós (format per escames). Cada escama pot donar lloc a un bulbil que amb 2 o 3 anys pot començar a florir si les condicions li són optimes. Les seves flors aromàtiques van del blanc al rosat i lila passant per els grocs i taronges. Molt utilitzada en art floral, és la cinquena flors més venuda al mon.

El seu nom botànic és Lilium sp. Des de el 1925 que va començar a hibriditzar-se han aparegut infinitat de varietats, que es comercialitzen en forma de bulb principalment. La classificació reconeix 8 divisions de híbrids com els asiàtics, orientals i aurelians. I també 9 divisions d’espècies i variants.

El lilium es originari del hemisferi nord per on s’esten des de Canada al continent americà i des de el Mediterrani fins l’Asia. Dos espècies de marcòlics són originaris a Catalunya el marcòlic lila (Lilium martagon) i el marcòlic groc (Lilium pyrenaicum) es troben principalment al Pirineu i zones humides properes a rieres i rierols.

La podem reproduir a traves dels bulbs i de les escames que es desprenen i donen lloc a petits bulbils que en uns 3 anys tindran capacitat de començar a florir. Tanmateix els bulbs es poden plantar directament al jardí o en testos. Si les plantem directament al sòl, la floració serà més tardana i encara que la planta estigui en parada vegetativa continua el desenvolupament subterrani i necessita que mantinguem el substrate humit.

Els hiverns molt freds cal protegir-les amb encoixinaments com palla o malla tèrmica. Podem desenterar-los cada 2 o 3 anys per separar els nous bulbils. Si les planteu en testos, poseu més d’un bulb per obtenir una floració abundant. Les podeu tenir al interior, començaran el seu cicle molt abans i podreu gaudir de les flors a la primavera ben aviat.

Cal un sòl amb molta matèria orgànica per obtenir una bona floració i afegir compost ben fermentat 2 cops quan comença a brotar el bulb i quan ja ha florit. Com la majoria de plantes de bulb són fàcils de cultivar i les floracions són de gran color i bellesa, encara que el preu és més elevat que les plantes que reproduïm per llavor.